Recursos: Biblioteca

Referències bibliogràfiques per a aprofundir en l’estudi de la medicina catalana del primer terç del segle XX i de l’exili de metges catalans arran la guerra.

  • Acosta Rizo, Carlos; Cuví, Nicolás; Roqué, Xavier, Ciencia entre España e Hispanoamérica. Ecos del siglo XX. Bellaterra: CEHIC, 2003.

  • Agustí, Lluís, “Aportacions per a una bibliografia de l’exili republicà català, valencià i balear als Estats Units d’Amèrica”. BiD Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, nº 15, 2005.

  • Alsina Bofill, Josep. “Augusto Pi y Sunyer: profesor, maestro, universitario”. Actas de las reuniones científicas del cuerpo facultativo del Instituto Policlínico, XIX-7 (1965).

  • Aspectes mèdics de la guerra química. Generalitat de Catalunya, Departament de Defensa, Consell de Sanitat de Guerra, Secció de defensa passiva de la població civil contra atacs aeris i aero-químics, Barcelona: 1936.

  • August Pi i Sunyer. L’home i l’obra. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1966.

  • Barona, Josep Lluís. “Josep Trueta i Raspall (1897-1977). La biografia científica de su exilio en Oxford”. Laberintos. Anuario de estudios sobre los exilios culturales españoles, 3 (2004).

  • Barona, Josep Lluís. “Negrín médico fisiólogo.“ En: Juan Negrín. Médico y Jefe de Gobierno, 1892-1956). Madrid: SECC, 2007.

  • Barona, Josep Lluís; Lloret Pastor, Joan. “El exilio republicano como suceso histórico”, a J. L. Barona (Comp.), Ciencia, salud pública y exilio (España 1875-1939). València: Seminari d’Estudis sobre la Ciència, 2003.

  • Barona, J. L.; Mancebo Alonso, M.F. José Puche Álvarez. Historia de un compromiso. Valencia: Generalitat Valenciana, 1989.

  • Bastos Ansart, Manuel. De las guerras coloniales a la guerra civil. Memorias de un cirujano. Barcelona:  Ariel, 1969.

  • Benet, Josep. Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco. París: Edicions Catalanes de París, 1973.

  • Bergós Ribalta, Francisco. “Cirugía general de guerra”, text mecanografiat, sense data, ponència del “Ciclo de conferencias sobre cirugía de guerra”. Clínica Quirúrgica del professor Carlos Stajano, Hospital Pasteur de Montevideo, 1943.

  • Bonet Bertomeu, José M. “Semblanza biográfica” dins Libro homenaje al Prof. Dr. med. Fco. Jimeno Vidal. Barcelona: Augusta, 1978.

  • Bosch, Fèlix; Fernández, Sílvia; Baños, Josep-Eladi.  “El naixement de la indústria farmacèutica a Catalunya (II): Les empreses nacionals (II)”. Annals de Medicina 2007; 90: 60-67.

  • Bosch, Fèlix; Fernández, Sílvia; Baños, Josep-Eladi. “El naixement de la indústria farmacèutica a Catalunya (II): Les empreses multinacionals (III)”. Annals de Medicina 2007; 90: 68-73.

  • Bosch, Fèlix; Fernández, Sílvia; Baños, Josep-Eladi.  “El naixement de la indústria farmacèutica a Catalunya (II): El marc històric de la seva aparició (I)”. Annals de Medicina 2007; 90: 54-59.

  • Bosch Gimpera, Pere. La Universitat i Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1971.

  • Broggi i Vallès, Moisès. Memòries d’un cirurgià. Barcelona: edicions 62, 2001.

  • Broggi i Vallès, Moisès. Anys de plenitud. Memòries d’un cirurgià. Barcelona: edicions 62, 2005.

  • Broggi i Vallès, Moisès; Termes i Ardèvol, Josep; Vilar, Pierre. Cinquantenari de la guerra civil espanyola 1936-1986:acte inaugural del curs 1986-1987 [de la] Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona:  1986.

  • Calbet i Camarasa, Josep Maria. “El control polític dels estudiants de medicina en la postguerra”, dins Gimbernat, revista catalana d’història de la medicina i de la ciència. Alcarràs (Lleida), X Congrés d’Història de la Medicina Catalana, 9-11 d’octubre de 1998.

  • Calbet i Camarasa, Josep Maria. “L'Acadèmia de Ciències Mèdiques durant la guerra”. Gimbernat : revista catalana d'història de la medicina i de la ciència. Any: 1997 Vol.: 27.

  • Calbet i Camarasa, Josep M.; Corbella i Corbella, Jacint. Diccionari biogràfic de metges catalans. Barcelona:  Fundació Salvador Vives Casajuana, Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona:  III Congrés d'Història de la Medicina Catalana a Lleida, 3 volums, 1981-83.

  • Calbet i Camarasa, Josep Maria; Escudé i Aixelà, Manuel M.“Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya”. Gimbernat : revista catalana d'història de la medicina i de la ciència. Any: 1994 Vol.: 22.

  • Camarasa, J. M.; Roca Rosell, A. (dirs.). Ciència i tècnica als Països Catalans. Una aproximació biogràfica als darrers 150 anys. Barcelona: FCR, 1995.

  • Campillo, María; Vilanova, Francesc (eds.). La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics. Quaderns de l’Arxiu Pi i Sunyer, 4, Barcelona:  Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 2000.

  • Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa; Solé i Sabaté, Josep M. (dir.),.  El Col·legi de Metges de Barcelona i la societat catalana del seu temps (1894-1994).  Barcelona:  Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Barcelona:  1994.

  • Cardus, D. A Hispanic Look at the Bicentennial. Houston: Institute of Hispanic Culture of Houston, 1978.

  • Carreras Panchón, Antonio. “Los psiquiatras españoles y la guerra civil”.  Medicina e Historia, 13 (1986).

  • Casassas, Oriol. Josep Alsina i Bofill, l’exemple. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.

  • Casassas, Oriol. La medicina catalana del segle XX. Barcelona: Edicions 62, 1970.

  • Centenari de la naixença d’August Pi i Sunyer, Barcelona: IEC, 1979.

  • Centre Català de Caracas. Augusto Pi Suñer. Terra Ferma: Patronat de Cultura del Centre Català de Caracas, 1974.

  • Cid, Felip. La contribució científica catalana a la medicina de guerra (1936-1939). Barcelona: Fundació Uriach 1838, 1996.

  • Ciencia, salud pública y exilio. España, 1875-1939. J. L. Barona (ed.). Valencia: SEC, Universitat de València, 2003.

  • Claret Miranda, Jaume. La repressió franquista a la Universitat Catalana: la Universitat de Barcelona autònoma, de la Segona República al primer franquisme. Vic: Eumo, 2003.

  • Claret Miranda, Jaume. La Repressió franquista a la universitat espanyola. Tesi Doctoral, Universitat Pompeu Fabra. 2004.

  • Claret Miranda, Jaume. El atroz desmoche: la destrucción de la universidad española por el franquismo, 1936-1945. Barcelona: Crítica, 2006.

  • Collelldemont, Eulàlia; Vilanou, Conrad. “En el centenari del naixement de Joan Roura-Parella (1897-1983)” dins de Joan Roura-Parella. En el centenari del seu naixement (1897-1983). Barcelona: Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona:  1997.

  • Colomer Calsina, Josep Maria. Els estudiants de Barcelona sota el franquisme. Barcelona: Curial, 1978.

  • Conde López, M. “La nueva diáspora: Médicos exiliados” dins de Los médicos y la medicina en la guerra civil española. Madrid: Monografias Beecham, 1986.

  • Coni, Nicholas. “Medicine and the Spanish Civil War”, Journal of the Royal Society of Medicine, 95 (2002).

  • Corbella, Jacint. “Camille Soula, professor de Tolosa i l’Institut de Fisiologia”. Gimbernat, 34 (2000).

  • Corbella, Jacint. Història de la Facultat de Medicina de Barcelona:  1843-1985. Barcelona: Fundació Uriach 1838, 1996.

  • Corbella, Jacint. “L’obra científica del Dr. Lluís Sayé i Sempere (Barcelona:  1888-1975)”. Gimbernat, 20 (1993).

  • Cornudella, Josep. Estudio biográfico del Profesor Luis Sayé Sempere. Barcelona: RAMB, 1979.

  • Corretger, Montserrat. “Els intel·lectuals catalans a Tolosa el 1939 i la represa i organització de la cultura”, a Miscel·lània Joan Veny. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005.

  • Crexell, Joan. L’Agrupació de Metges Catalans pro renovació de la medicina: exili, 1944-1946. Barcelona:  1994.

  • Cueli, J. “Ciencias médicas y biológicas”, dins El exilio español en México. México: Fondo de Cultura Económica, 1982.

  • Danon Bretos, Josep. “Introducción” dins de Programa de actos de inauguración del nuevo edificio colegial. Barcelona: Colegio Oficial de Médicos de la provincia de Barcelona:  1968.

  • Danon Bretos, Josep. “La Facultat de Medicina de Barcelona” dins de Josep Danon (coord.). L’ensenyament de la Medicina a la Universitat espanyola, Col·lecció Històrica de Ciències de la Salut. Barcelona: Fundació Uriach 1838, volum VI, 1998.

  • Díaz i Carbonell, Romuald. Pere Tarrés, testimoni de fe. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983.

  • Dreyfus-Aremand, G. El exilio de los republicanos españoles en Francia. Barcelona: Crítica, 2000.

  • El exilio español en México. México: Fondo de Cultura Económica, 1982.

  • El exilio español y la UNAM. México: UNAM, 1987.

  • Enriquez Perea, A. Exilio español y ciencia mexicana. Génesis del Instituto de Química y del Laboratorio de Estudios Médicos y Biológicos de la UNAM (1939-1945). Recull i notes de... México: El Colegio de México/UNAM, 2000.

  • “Exili i emigració científica: de Francesc Duran Reynals a Joan Oró” (22 de febrer de 2007), a la sessió coordinada per Antoni Roca dins del Segon Cicle de Conferències sobre les Ciències Experimentals i la Tecnologia a les Terres de Parla Catalana al segle XX, realitzat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, 8 de febrer a 1 de març de 2007.

  • Fernández Guardiola, A. Las neurociencias en el exilio español en México. México: Fondo de Cultura Económica, 1997.

  • Fresco, M. La emigración republicana. Una victoria de México. México: 1950.

  • Fundación Eugenio Mendoza. Homenaje al doctor Augusto Pi Suñer. Caracas, 1966.

  • García, M. Exiliados. La emigración cultural valenciana (siglos XVI-XX). 3 vol. València: Generalitat Valenciana, 1995.

  • García Forcada, Ignacio. “El Dr. Joaquín D’Harcourt Got, un gran cirujano ortopédico en el exilio”. Gimbernat, 42 (2004).

  • Geison, G. L. “International relations and domestic elites in American Physiology, 1900-1940” a G. L. Geison (ed.), Physiology in the American context, 1850-1940, Bethesda: American Physiological Society, 1987.

  • Geison, G. L. “Scientific change, emerging specialties and research schools”. History of Science, 10 (1981).

  • Geison, G. L., Holmes, F. L. (eds.). “Research schools: Historical reappraisals”. Osiris, second series, 8 (1993).

  • Giner Sorolla, A. “Contributions of hispanic scientists in the United States”, dins Cardus, D. A Hispanic Look at the Bicentennial. Houston: Institute of Hispanic Culture of Houston, 1978.

  • Giral, Francisco. Ciencia española en el exilio (1939-1989): el exilio de los científicos españoles. Barcelona: Anthropos, 1994.

  • Glick, Thomas; Roca, Antoni. Francesc Duran i Reynals (1899-1958). Barcelona: Ajuntament de Barcelona:  1985.

  • González Agàpito, Josep; Marquès i Sureda, Salomó. La repressió del professorat a Catalunya sota el franquisme (1939-1943) segons les dades del Ministeri d’Educació Nacional. Barcelona: IEC, 1996.

  • Granjel, Mercedes. “La represión de la masonería en las facultades de medicina españolas tras la guerra civil”, dins Jesús Castellanos (coord.), La medicina en el siglo XX. Estudios históricos sobre medicina, sociedad y estado. Málaga: Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1998.

  • Gregorich Servat,Alfons. Història de la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears. Tesi doctoral, Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona:  1976.

  • Groppo, Bruno. “Exilés et refugiés: l’evolution de la notion de réfugié au Xxe siècle”. HAOL Historia Actual OnLine, 2 (2003).

  • Guardiola, Elen i Baños, Josep Eladi. “Eponímia Mèdica Catalana. El test de Mira”, Annals de Medicina, 90 (2007).

  • Guerra, Francisco. La Medicina en el exilio republicano. Alcalá Henares: Universidad de Alcalá de Henares, 2003.

  • Guerra, Francisco. Médicos españoles en el exilio. Madrid: Cuadernos de la Fundación Ramón Rubial, 1996.

  • Hervàs, Carles. “Aproximación al trabajo científico de Jaume Raventós (1905-1982)”. Revista Española de Anestesiología y Reanimación, 39-6 (1992).

  • Institut d’Estudis Catalans, 1907-1986. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1986.

  • Iruela Cuadrado, Luis Miguel.  Psiquiatría, psicología y armonía social: doctor Emilio Mira y López, la vida y la obra. Barcelona: Universitat de Barcelona:  1993.

  • Kurowski,Maristela. La obra psicológica de Juan Cuatrecasas Arumí (1899-1990). Tesi doctoral inèdita, Facultad de Psicología, Universidad Complutense, Madrid:2001.

  • L’exil républicain espagnol à Toulouse, 1939-1999. L. Domergue (ed.). Toulouse: Presses Universitaires du Mirail, 1999.

  • La Destitució dels pofessors de la Universitat Nova de Barcelona. [Barcelona: s.n., 1924?].

  • “La Junta para Ampliación de Estudios”.  Arbor, núms. 493, 499 y 500 (1987).

  • Laboire, Pierre; Amalric, Jean-Pierre. “Vaivén de las memorias: la significación del exilio se construye”, a Alicia Alted, Lucienne Domergue (eds.), El exilio republicano español en Toulouse, 1939-1999. Madrid: UNED-PUM. Toulouse: 2003.

  • Lafuente, Enrique. “Vida y psicología en Emilio Mira y López” dins de Enrique Lafuente i Montserrat Mira (ed.), Psicología y Medicina. Últimas conferencias de Emilio Mira y López. Madrid: Universidad Nacional a Distancia, Universitat de Barcelona:  1998.

  • Lees, Marjorie B.; Pope, Alfred. “Jordi Folch-Pi, 1911-1979, a biographical memoir”, a Biographical Memoirs, vol. 79. Washington: National Academy Press, 2001.

  • Llibre d’Actes de l’Associació de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1915-1937), Barcelona: IEC, 2004, material en suport CD.

  • Llombart i Huesca, Maria. “Premsa cultural catalana a França. Els primers vint anys d’exili republicà. Alguns exemples”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 13 (2002).

  • Los médicos y la medicina en la Guerra Civil Española. Madrid: Monografías Beecham, 1986.

  • Lozano, Miguel; Cid, Joan. “Frederic Duran-Jordà: a transfusion medicine pionner”. Transfusion Medicine Reviews, 21-1 (2007).

  • Madariaga, de Fernández, Francisco Javier. Las industrias de guerra de Cataluña durante la guerra civil. Tesi doctoral. Universitat Rovira i Virgili.

  • Maragall, Jordi. El que passa i els qui han passat. Barcelona: Edicions 62, 1985.

  • Marí Balcells, Víctor. El Doctor Manuel Corachan García. Su vida. Análisis crítico de su obra, tesi doctoral inèdita, Bellaterra: UAB, 1981.

  • Marquès, Salomó. “Nuevas aportaciones al exilio de los maestros republicanos”, a Proyecto Clío, Memorial de Exilio.

  • Martínez Garroño, María Eugenia. Españoles en Colombia. Los médicos y odontólogos exiliados a consecuencia de la Guerra Civil en España: una aportación española a América. Madrid: Fundación Españoles en el Mundo, 1992.

  • Massons Esplugas, Josep Maria. Historia de la sanidad militar española. Barcelona: Ediciones Pomares-Corredor, 1994.

  • Medín, T. México y la República española. Antología de documentos, 1931-1977. Recopilados por J. Matesanz. México: Centro Republicano Español, 1978.

  • Mira, Montserrat. Emili Mira i López. L’investigador de la personalitat humana. Barcelona:  Àrea de Salut Pública i Consum, 2004.

  • Mira, Montserrat. “Glossa d’Emili Mira per la seva filla” dins de Conrad Vilanou (coord.), Emili Mira. Els orígens de la psicopedagogia a Catalunya. Barcelona:  Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona:  1998.

  • Miret i Monso, Josep. El Dr. Augusto Pi y Suñer, Fisiólogo. Terra Ferma, Patronat de Cultura del Centre Català de Caracas, juny 1975.

  • Miret i Monso, Josep. ”L’obra d’August Pi i Sunyer en els anys d’expatriació, 1939-1965”. Gimbernat, Actes del IV Congrés d’Història de la Medicina Catalana, vol. 1, 1985.

  • Miret i Monso, Josep. “L’exili dels metges catalans després de la guerra civil”, Gimbernat: Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència, 19. Barcelona,  1993.

  • Miret i Monso, Josep, “L’Institut Psicotècnic de Barcelona (1914-1986)”, Gimbernat: Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència, 21. Barcelona,  1994.

  • Orozco Acuaviva, Antonio. Historia de la endocrinología española. Madrid: Díaz de Santos-SEEN, 1999.

  • Pardo Tomás, Josep; Martínez Vidal, Àlvar; Perdiguero, Enrique. “Per la Ciència i per la Pàtria: medical catalanism (1898-1936)”, a Sixth Social Science History European Conference, Amsterdam, març 2006.

  • Pi-Sunyer Bayo, Jaume. “Lección inaugural del Curso de Fisiología del Dr. Jaime Pi-Suñer” (Publicat orginalment a La Clínica, Santiago de Xile, maig 1931). Ars Medica, Revista de Medicina, Cirugía y Especialidades, 101 (1934).

  • Pi-Sunyer i Bayo, Pere. Del vell i del nou món. Barcelona: Edicions 62, 1992.

  • Pi-Sunyer Coberta, Núria. L’exili manllevat. Barcelona: Proa, 2006.

  • Pous i Mas, Teresa. Bibliografia Mèdica del Doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs. Barcelona:  Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, 1984.

  • Protagonistes de la medicina catalana de la primera meitat del segle XX, Barcelona, COMB, 2005 (Nadala del COMB, 2005).

  • Puche i Manaut, A. Los médicos catalanes exiliados en México. Tesi doctoral, UNAM/ Universidad Autónoma de Barcelona, 1994.

  • Puig-Samper, Miguel Ángel. “La revista Ciencia y las primeras actividades de los científicos españoles en el exilio”, a Agustín Sánchez Andrés, Silvia Figueroa Zamudio (Coords.), De Madrid a México. El exilio español y su impacto sobre el pensamiento, la ciencia y el sistema educativo mexicano. Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo-Comunidad de Madrid, UMSNH, 2001.

  • Recasens Siches, L. “Intelectuales Españoles en México”. Época, 2, (1965).

  • Reventós, Jacint, Garcia, Anna i Piqué, Carme. Història de la medicina catalana sota el franquisme. Barcelona:  Edicions Hacer, 1990.

  • Rius, P. “Los exiliados españoles y la creación del Instituto de Química de la UNAM”, dins El exilio español y la UNAM. México: UNAM, 1987.

  • Romero Samper, Milagrosa. “Algunas consideraciones historiográficas sobre el exilio”, a La oposición durante el franquismo. El exilio republicano. Madrid: Ediciones Encuentro.

  • Rubio, J. La emigración de la Guerra Civil. 3 vol., Madrid, 1977.

  • Sallent del Colombo, Emma. “Ciència catalana a Madrid: el discurs del Dr. Bellido a la Biblioteca Nacional (1927)”, a Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona:  SCHCT-IEC, 2007 (en premsa).

  • Sánchez Díaz, G.; García de León, P. (coord.) Los científicos del exilio español en México. Morelia: Instituto de Investigaciones Históricas de la Universidad Michoacana de San Nicolás Hidalgo, 2001.

  • Sáiz, Milagros. Los inicios de la Psicología Científica y Aplicada en Cataluña (1900-1939). Barcelona: Avesta, 2002.

  • Serra Puche, M.C. “Los antropólogos españoles exiliados y la UNAM”, dins El exilio español y la UNAM.

  • Societat Catalana de Biologia, Homenatge al Doctor August Pi i Sunyer, Professor de la Universitat de Barcelona.  Barcelona:  IEC, 1966.

  • Societat Catalana de Biologia, Homenatge al Doctor Joaquim Trias i Pujol, Professor de la Universitat de Barcelona.  Barcelona:  IEC, 1965.

  • Societat Catalana de Biologia, Homenatge al Doctor Leandre Cervera i Astor, ExPresident de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona:  IEC, 1968.

  • Societat Catalana de Biologia, Record de Josep Puche i Álvarez, Conrad Xalabarder i Puig, Antoni Esteve i Subirana, Pere Domingo i Sanjuan, Jordi Folch i Pi. Barcelona:  IEC, 1980.

  • Soldevila, Ferran. Dietaris de l’exili i el retorn. València: Edicions 3 i 4, 2000.

  • Somolinos d’Ardois, G. 25 años de medicina española en México. México: Ateneo Español de México: 1966.

  • Tous, J. M.; Viadé, A. “Avances en el PMK-R”. Psicologia em Revista, Belo Horizonte, 8-12 (2002).

  • Trías Pujol, Antonio. La autonomía de la Universidad de Barcelona. Barcelona:  Camps Calmet, 1935.

  • Trueta i Raspall, Josep. El tractament de les fractures de guerra. Barcelona:  Biblioteca Mèdica de Catalunya, 1938.

  • Trueta i Raspall, Josep. Fragments d’una vida. Barcelona:  Edicions 62, 1978.

  • Trueta i Raspall, Josep. “Unas notas sobre cirugía de guerra”, Revista de Sanidad de Guerra, 9 (1938).

  • Ustrell Torrent, Josep M. “El Dr. Pere Gabarró i García”. Annals de Medicina, 86-3 (2003).

  • Valle, del J.M.. Las Instituciones de la República española en el exilio. Paris, 1976.

  • Vilar i Puig, P. “El exilio español y la medicina mexicana”. Anales de la Real Academia Nacional de Medicina. 4, (1996).

  • Villarroya Font, Joan. 1939, Derrota i exili, Barcelona. Museu d’Història de Catalunya i Generalitat de Catalunya, 2000.

  • Wert, Carlos. “Las tecnologías de la información y el rescate del patrimonio del exilio”, a José Ignacio Cruz, María José Millán (eds.). La Numancia errante, exilio republicano de 1939 y patrimonio cultural. València: Biblioteca Valenciana, 2002.