Les guerres del segle XX han traslladat els camps de batalla a pobles i ciutats i han fet a la població civil un dels objectius prioritaris. La Defensa Civil o Defensa Civil Organitzada fou un afer controvertit pel qual apostaren les autoritats catalanes, un cop la guerra i la població civil urbana com a objectiu de guerra havien esdevingut fets evidents. La salvaguarda de la reraguarda esdevingué tan important com la primera línia del front.

La defensa organitzada fou un afer promocionat per les autoritats, en el que participaren professionals de tota mena, que informaren de com millorar la seguretat de la població, i el conjunt de la població, que col·laborà de manera organitzada i voluntària amb el seu treball.

Alguns dels eixos bàsics d’aquella defensa passaven per la difusió d’informació sobre agents químics tòxics i bombardeigs i se centraven en tres aspectes: refugis, caretes i dispersió.

Guerra química

La por a l'ús indiscriminat d'armament químic o biològic portà el Consell de Sanitat Militar de la Generalitat a confiar en la professió mèdica la redacció de normes i consells per prevenir la població, tal i com mostren els escrits de Francesc Bergós i Ribalta.

 

Documents històrics originals

• “El polvo de tierra activada y su empleo en la guerra”, Ars Medica, any X, n. 110, novembre de 1934.
• Francesc d’A. Bergós i Ribalta, “Aspectes mèdics de la Guerra Química”, Generalitat de Catalunya. Departament de Defensa. Consell de Sanitat de Guerra. Barcelona, 1936. Secció de defensa passiva de la població civil contar atacs aeris i aero-químics.
• Cot, “ La guerra química i els aparells respiratoris. Estat actual de la qüestió”, La Medicina Catalana, any IV, volum VII, n. 37 i 38, octubre i novembre de 1936. Bacteriologia i Higiene. Hemeroteca mèdica mundial.
• Francesc d’A. Bergós i Ribalta, “Aspectes mèdics de la Guerra Química”, La Medicina Catalana, any V, volum VII, n. 39 i 40, desembre de 1936 i gener de 1937.
• “Cicle de conferències de medicina en relació amb la guerra. Curs 1936-1937“, La Medicina Catalana, any V, volum VII, n. 39 i 40, desembre de 1936 i gener de 1937. Acadèmia i Laboratori de Ciència Mèdiques de Catalunya.
• Generalitat de Catalunya. Departament de Defensa. Consell de Sanitat de Guerra, “Instruccions sobre defensa passiva de la població civil, per al cas d’atac amb gasos” , La Medicina Catalana, any V, volum VII, n. 39 i 40, desembre de 1936 i gener de 1937.
• J. Duffour, “La guerra bacteriològica”, La Medicina Catalana, any VI, volum VIII, n. 58 i 54, febrer i març de 1938. Epidemiologia i Higiene. Hemeroteca mèdica occitana.

Bombardeigs

Els atacs aeris, els bombardeigs indiscriminats damunt de la població, constituïren el fenomen anomenat "guerra total". Els objectius cercats foren la desmoralització, la destrucció i la rendició de la reraguarda.

Barcelona fou assatjada amb brutalitat des de l'aire: entre febrer de 1937 i gener de 1939 patí 385 atacs de l'aviació italiana, alemanya i franquista. Més d'un milió de tones d'explosius es desplomaren en gairebé dos-mil impactes de bombes.

Més de 1.000 refugis foren construïts a Barcelona.

Prop de 3.000 persones morires sota les bombes a Barcelona.

 

Documents històrics originals

• Generalitat de Catalunya. Consell de Sanitat de Guerra. Comissariat de propaganda, “Defensa passiva organitzada”, La Medicina Catalana, any V, volum VII, n. 41 i 42, febrer i març de 1937.