Llicenciat a Barcelona el 1918, es va especialitzar en Psiquiatria i ingressà a l'Institut Pere Mata de Reus, on arribà a ser subdirector. El 1936 fou delegat de la Generalitat de Catalunya. Va militar en diversos partits catalanistes. Al final de la Guerra Civil fou empresonat i cessat de la seva posició a l'Institut Pere Mata, a més fou inhabilitat professionalment. Fou alliberat el 1941, però no va tornar a l'Institut fins el 1955 i no fou fins el 1966 que va recuperar el seu càrrec de subdirector.

Llicenciat en medicina a Saragossa el 1934, va ingressar a la Sanitat Militar el 1935. Durant la Guerra Civil fou ascendit a capità metge. El 1941, un cop posat en llibertat es graduà en Odontologia a la Universitat Central de Madrid.

Metge especialista en Medicina Interna i en Nefrologia. Llicenciat a Barcelona el 1927. Va ocupar el càrrec d’ajudant de Patologia Mèdica entre 1933 i 1935 en la Universitat de Barcelona Autònoma, i en fou nomenat adjunt a partir de 1935. El 1936 va passar uns dies a la presó Model, però en va sortir gràcies al degà Joaquim Trias i Pujol. Fou mobilitzat com a tinent metge provisional a la Clínica  Militar de Manresa el 1938 i al final de la guerra fou traslladat a Vic. Acabada la Guerra Civil se li van obrir quatre expedients de depuració: al Col·legi Oficial de Metges, a la Facultat de Medicina, a l’Hospital Clínic i a l’Ajuntament de Barcelona. Els expedients no es van concloure fins el 1941 i es va haver de dedicar a la medicina privada a l’Institut Policlínic o Clínica Plató. La Falange li va prohibir fins i tot la realització d’un curset monogràfic encarregat el 1942. Fou membre de la Secció Científica de d’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des de 1961. President de la Societat Catalana de Biologia (1963-67), membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1965) i president de  d’Institut d’Estudis Catalans des de 1974 a 1978 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. El 1976 va presidir el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà. Va publicar nombrosos treballs, sobre tot el funcionament i malalties del fetge i els sistema circulatori.

Metge pneumòleg. Llicenciat a Barcelona el 1927. Va ser professor de Classes Pràctiques des de 1927, després va treballar al servei d'Agustí Pedro Pons i també va ser professor adjunt de Patologia i Clínica Mèdica entre 1934 i 1939 (nomenament per 5 cursos), adscrit a l'Hospital Clínic. Fou cessat de la càtedra el 1939. Després de la guerra va treballar com a cap de dispensari d'aparell respiratori de la Clínica Mèdica de Pedro i Pons, i com a pneumòleg de la beneficència municipal de Barcelona.

Metge analista. Llicenciat a la Universitat de Saragossa el 1930. Va ser professor ajudant de Bioquímica des de 1934 a la Universitat de Barcelona Autònoma. Fou cessat de la càtedra el 1939.

Llicenciat en medicina per la Universitat de Saragossa el 1925 i doctorat a Madrid el 1926 ingressà el mateix any a la Sanitat Militar. Quan començà la Guerra Civil fou ascendit a major metge i destinat a l'Hospital d'Evacuació de l'Exèrcit de l'Est.

Oftalmòleg. Llicenciat a Barcelona el 1923, després estudià uns anys a Londres i quan tornà fou professor ajudant i després adjunt de l'ensenyament d'Oftalmologia de la Universitat de Barcelona Autònoma, adscrit a l'Hospital Clínic.

Llicenciat a Sevilla el 1908. El 1923 fou nomenat catedràtic d'Histologia i Anatomia Patològica de Barcelona, procedent de Cadis on era catedràtic des de 1914. Tenia dificultats visuals per això es dedicà més a la l'Anatomia Patològica Macroscòpica. Durant la seva càtedra va crear una sala d'autòpsies clíniques i un museu d'Anatomia Patològica. Va publicar durant tres anys la revista Clínica Médica e Instituto Anatomo-Patológico del Dr. Ferrer y Cagigal.

Des de jove va estar interessat en la política i fou diputat de dues legislatures a Cadis. El 1929 fou nomenat degà de la facultat de Barcelona pel govern de la dictadura i ho fou fins el 1931, quan el règim va canviar. Quan començà la Guerra Civil va marxar a Itàlia i després anà a Burgos on fou membre de la Junta Tècnica de l'Estat. Des de Barcelona el 17 d'agost de 1936 fou cessat per la Generalitat de Catalunya i el Ministeri com a professor de la universitat. Morí a Burgos, el 1936. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Llicenciat a Barcelona el 1933 i doctorat a Madrid el 1935. Era un reconegut reumatòleg. Fou sancionat després de la Guerra Civil per haver estat afiliat a Acció Catalana, malgrat això va arribar a assistir professionalment al General Francisco Franco. 

Llicenciat a Barcelona el 1917, era membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. Fou processat i sancionat després de la Guerra Civil.

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1907, continuà la tasca del seu pare, Josep Antoni Barraquer i Roviralta. Treballà al dispensari d’Oftalmologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i exercí com a professor auxiliar del 1909 al 1918, com a catedràtic interí del 1919 al 1923 i com a professor lliure d’Oftalmologia de la Universitat de Barcelona Autònoma des de 1933. Féu una aportació definitiva a la tècnica de l’extracció de la cataracta, mitjançant un instrument que anomenà erisífac i contribuí al llarg de la seva vida amb 35 instruments i estris pedagògics originals de cirurgia ocular. Impulsor de la Clínica Barraquer, exemple d’arquitectura racionalista, iniciada el 1934 i inaugurada el 1941. El 1940 fou nomenat metge en cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de la Creu Roja. El 1947 creà l’Institut Barraquer d’Oftalmologia, un centre per a la recerca i l’assistència que ha esdevingut una institució amb renom internacional.

Llicenciat a Barcelona el 1928. Després de la Guerra Civil fou sancionat amb la inhabilitació professional.

Llicenciat a Barcelona el 1925. Quan començà la Guerra Civil fou membre del Comitè Antifeixista del Casal del Metge, participà en l'organització dels serveis sanitaris als hospitals del front d'Aragó, fou major metge provisional de l'Exèrcit de Llevant i formà part de l'equip de transfusió sanguínia de Frederic Duran Jordà. Quan finalitzà la guerra fou inhabilitat professionalment a perpetuïtat.

Llicenciat a Barcelona el 1917. Quan acabà la Guerra Civil fou inhabilitat per un any per l'exercici professional i per càrrecs directius.

Llicenciat a Barcelona el 1904, va ingressar a la Sanitat Militar el 1911. El 1931 fou diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya i va presidir la Diputació de Lleida. El 1939 va estar condemnat a mort, però fou indultat i el 1941 multat amb 20.000 pts.

Llicenciada a la Universitat Central de Madrid el 1936. En acabar la Guerra Civil el seu títol fou invalidat i es va haver de llicenciar a Barcelona el 1949. Degut a la seves activitats durant la guerra fou inhabilitada professionalment a perpetuïtat. Va publicar diversos treballs a Medicina Clínica.

Llicenciat a Barcelona el 1925. En començar la Guerra Civil formà part del Comitè Antifeixista del Casal del Metge i va contribuir a l'organització dels hospitals del front d'Aragó. Fou condemnat a la inhabilitació professional a perpetuïtat.

Llicenciat a Barcelona el 1908 i doctorat a Madrid. Al final de la Guerra Civil fou condemnat a la inhabilitació professional perpètua.

Llicenciat a Barcelona el 1912 i doctorat a Madrid el 1930.  Es va especialitzar en Psiquiatria i va dirigir l’Institut Pere Mata de Reus, a partir de 1931 publicà Fulls Clínics i un estudi sobre Paranoia. Militava a Acció Catalana i era d’idees conservadores. Quan va començar la Guerra Civil abandonà la direcció de l’Institut. En el final de la guerra fou empresonat i quan recuperà la llibertat només va exercir en consulta privada.

Llicenciat a Barcelona el 1931. Es doctorà a la Universitat Central de Madrid el 1934. Es va especialitzar en cirurgia, col·laborant amb Joaquim Trias i Pujol.
Quan es va produir l’aixecament militar era cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona i metge del Cos de Guàrdies d’Assalt. Marxà a Madrid a l’abril de 1937 per incorporar-se com a tinent metge provisional, després capità i major, cap de l’equip quirúrgic en la Brigada Lister, passà a la XIV de les Brigades Internacionals, a la 35 Divisió Internacional i després al V Cos de l’Exèrcit. Va participar en nombroses accions militars.  
Al final de la guerra era cap de l’Hospital Militar de Vallcarca on se’l va detenir i empresonar. Fou condemnat a 10 anys d’inhabilitació per càrrecs oficials, però va poder exercir privadament la cirurgia, sobretot en el camp de l’Anatomia Quirúrgica. 
Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), on va ser escollit com a president el 1980. El 1981, se li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Llicenciat a Saragossa el 1934. Quan començà la Guerra Civil formà part del Comitè Antifeixista del Casal del Metge. Finalitzada la guerra fou inhabilitat a perpetuïtat per a l'exercici de la medicina.

Pediatre. Llicenciat a Barcelona el 1930. Va ser nomenat professor ajudant lliure de Pediatria a la Universitat de Barcelona Autònoma, del 1934 al 1938. Propagador de la Pediatria Social a Catalunya, va treballar en el servei de caritat per Ajut Infantil de Reraguarda, en dispensaris suburbans, centres de cura de dia i escoles per assistents socials. Els anys 50 va treballar en el servei de Pediatria de l’Hospital Mar. Membre de la Societat Catalana de Biologia. Fou president de la Societat Catalana de Pediatria del 1955 al 1960, també fou nomenat president honorari del primer Congrés de Pediatres de Llengua Catalana.

Llicenciat a Barcelona el 1926, i es doctorà a la Universitat Central de Madrid. Especialista en Medicina Interna i Endocrinologia.
Professor ajudant a l’Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona Autònoma, des de 1934 i treballava a l’Hospital Clínic de Barcelona. 
El 1938 va ingressar en la Sanitat Republicana. En acabar la Guerra Civil fou empresonat i cessat com a professor universitari. En recuperar la llibertat fou cap del servei de Medicina Interna de l’Institut Policlínic o Clínica Plató.

Llicenciat a Barcelona el 1920. Acabada la Guerra Civil fou inhabilitat professionalment a Arenys de Mar.

Llicenciat a Barcelona el 1929 i doctorat a Madrid. Quan acabà la Guerra Civil fou inhabilitat professionalment per haver estat membre de l'organització catalanista Nosaltres Sols. El 1963 va treballar a l'Institut Provincial de Maternitat de Barcelona com a pediatre i fou membre de la Societat Catalana de Biologia.

Llicenciat a Barcelona el 1932. Quan començà la Guerra Civil fou membre del Comitè Antifeixista del Casal del Metge, participà en l'organització de la sanitat del front d'Aragó. Quan finalitzà la guerra fou condemnat a inhabilitació professional perpètua.

Llicenciat a Barcelona el 1914 i doctorat a Madrid el 1918. A partir de 1926 va estar dos anys subvencionat per laJunta de Ampliación de Estudios a Suïssa i Alemània. Fou membre de la Junta Directiva del Col·legi de Metges de Barcelona durant la Guerra Civil. Després de la guerra es va amagar i finalment es va reintegrar i va exercir l’especialitat de Ginecologia i Obstetrícia, malgrat tot també fou sancionat.

Va ser professor ajudant de Microbiologia de 1934 a 1939 a la Universitat de Barcelona Autònoma, s'especialitzà a París i Londres durant tres anys. Fou cap de lluita antipalúdica de la Generalitat de Catalunya. El 1953 treballava com a cap de l'Institut Municipal d'Higiene de Barcelona.

Oftalmòleg. Llicenciat a Barcelona el 1920 i doctorat a Madrid el 1924. Va ser nomenat professor ajudant d'Obstetrícia el 1934 a la Universitat de Barcelona Autònoma. Fou cessat el 1939.

Metge dermosifilògraf. Llicenciat a Barcelona, el 1931. Va ser professor ajudant de Sifilografia i Dermatologia entre 1934 i 1939 (nomenament per 5 anys).
Actiu en la política, fou membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i secretari de Sanitat en la Unió General de Treballadors (UGT). Va ser cridat a files el 1937. En acabar la guerra fou condemnat a 6 anys i un dia de presó per auxili a la rebel·lió militar. 
El Col·legi de Metges de Barcelona el va suspendre durant cinc anys per exercir a la província de Barcelona. 
El 1960 es va reincorporar a la Universitat com a professor ajudant de pràctiques de Dermatologia i malalties venèries.

Llicenciat a Madrid el 1926. Va exercir a Barcelona des de 1937 i formà part dels moviments culturals catalans. Quan finalitzà la Guerra Civil fou inhabilitat professionalment durant un any.

Metge internista. Llicenciat a Barcelona, el 1909 i doctorat a Madrid el 1916. El 1914 inicià el seu mestratge com a professor auxiliar de Patologia General a la Facultat de Medicina de Barcelona. Presidí l’Acadèmia i Laboratori els anys 1920-1922. El 1923 s’encarregà de la Càtedres d’Histologia i Anatomia Patològica. Va ser professor agregat de Patologia General, anomenada Propedèutica Clínica , el 1934 i extraordinari des de 1936. Més tard, fou nomenat encarregat del curs de Propedèutica de 1938-39.
Militava a la Lliga i, el 1923, ja havia tingut un primer expedient de depuració sense conseqüències.
El 1940, en el procés portat per la Capitania General el Juez Instructor el va decidir la destitució del seu càrrec. En canvi, l’expedient de depuració que se li va obrir com a antic dirigent del Sindicat de Metges es va sobreseure.

Llicenciat a Madrid el 1930. Era membre destacat d'Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la Guerra Civil fou capità metge d'aviació. En acabar la guerra fou durament sancionat.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1915. El 1936 fou nomenat professor ajudant temporal de Patologia Mèdica a l’Hospital Clínic, va auxiliar el Ferrer Solervicens. Cessat el 1939 per la seva participació en el moviments catalanistes.
Exercí a l’Institut Policlínic o Clínica Plató. Fou un metge pràctic de considerable prestigi en el món de la Cardiologia.

Llicenciat a Barcelona el 1899. Era oftalmòleg de la Casa Provincial de Sanitat i autor de treballs sobre malalties dels ulls. Després de la Guerra Civil fou sancionat per la seva activitat al partit d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Cirurgià. Llicenciat a Barcelona, el 1924 i doctorat a la Universitat Central de Madrid el 1927. Va treballar al Servei de Cirurgia de l’Antoni Trias i Pujol, també al Servei de Cirurgia Experimental de l’August Pi i Sunyer, fou professor auxiliar temporal de Clínica  Quirúrgica des de 1930 i encarregat del curs de Cirurgia Experimental el curs 1938-39 a la Universitat de Barcelona Autònoma.
Fou mobilitzat com a cirurgià a l’Hospital de Vallcarca com a tinent metge. A més, fou director del Servei de Cirurgia experimental a partir de 1937. 
El febrer del 1939 va demanar ser incorporat, però es reberen informes negatius del degà i de la Falange que l’acusaven de ser d’esquerres i separatista, amic d’antiespanyolistes, etc. El desembre de 1939 el Tribunal Especial Militar de Liquidaciones el condemnà a dotze anys d’inhabilitació especial. 
Es va retirar a la medicina privada i fou cap d’un servei municipal de Barcelona.

Llicenciat a Barcelona el 1913. Era membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. Fou processat al final de la Guerra Civil i durament sancionat.

Metge internista. Va ser professor auxiliar temporal de Patologia Clínica  Mèdica des de 1920, i professor lliure de Clínica Mèdica i cap de Servei de Medicina interna a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des de 1934. Home d’idees conservadores, fou diputat durant la dictadura del General Primo de Rivera. Malgrat tot, fou cessat el 1939 pels seus sentiments catalanistes.
Durant la dictadura fou diputat provincial, abans de jubilar-se es retirà voluntàriament del seu càrrec a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1921.

Llicenciat el 1918 per la Facultat de Medicina de Barcelona i es doctorà a Madrid el 1919. Va començar  exercir de metge rural a Benifallet.
Féu oposicions a metge resident a l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, fou dels primers alumnes dels cursos de Patologia Digestiva, que organitzava Gallart Monés. Com que li encarregaren les lliçons de coprologia i exàmens analítics essencials, li va venir l’afició al laboratori. Va ser professor ajudant de Propedèutica entre 1934 i 1939 a la Universitat de Barcelona Autònoma. Fou cap de Laboratori de Química Biològica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de 1922 al 1953 i Director del Departament de tots els laboratoris del mateix hospital des de 1953 a 1986, quan es va jubilar.
Fundador del Sindicat de Metges de Catalunya. Tresorer de 1934 al 1935 de l’Acadèmia de la Ciències Mèdiques. També presidí la Societat de Biologia Mèdica el 1954. El 1970 a  l’Institut d’Estudis Catalans fou vice-president de la Societat Catalana de Biologia.

Metge neuròleg. Va ser professor ajudant de Medicina legal entre 1934 i 1939. El 1937 fou expulsat per la autoritats republicanes per error (en canviar-se de domicili no li arribà la notificació), i finalment se'l va ratificar.Després de la Guerra es decantà cap a la Psiquiatria i dirigí el manicomi de Sant Andreu.

Llicenciat a Barcelona el 1927. Fou deixeble d'Ignasi Barraquer; va exercir com a oftalmòleg, si bé després es dedicà a la Medicina Interna. En començar la Guerra Civil formà part del Comitè Antifeixista del Col·legi de Metges. Va desaparèixer a la fi de la guerra, però passat un temps va reincorporar-se professionalment.

Llicenciat a Barcelona el 1928 i doctorat a Madrid el 1932. El 1934 va treballar a Berlin i en esclatar la Guerra Civil tornà a Catalunya, on fou capità metge provisional del l'Exèrcit de l'Est i cap d'un hospital militar. Quan va acabar la guerra fou empresonat, després de ser alliberat va treballar com a ajudant d'Urologia. El 1948 fou nomenat professor adjunt de Ginecologia amb el professor Manuel Usandizaga i el 1958 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Llicenciat a Barcelona el 1920. Era bon amic de Lluís Companys i a més fou un dels fundadors d'Acció Catalana Republicana. Quan acabà la Guerra Civil fou condemnat a 30 anys de presó i a la inhabilitació professional perpètua a Barcelona.

Metge cirurgià internista. Especialista en cirurgia infantil, ortopèdia i traumatologia. Va ser professor ajudant de Patologia Clínica Quirúrgica entre 1934 i 1939 i cap del Servei de Cirurgia de l'Hospital de Badalona. El 1940 el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona el va multar i inhabilitar per 15 anys. Se li va acceptar un recurs i va aconseguir ser rehabilitat. Els cursos 1948-1950 va exercir com a professor ajudant de classes pràctiques de Pediatria.

Llicenciat a Barcelona el 1924. Durant la Guerra Civil fou el representant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en el Casal del Metge. Quan acabà la guerra fou condemnat a la inhabilitació professional perpètua.

Llicenciat a Barcelona el 1932. Durant la Guerra Civil fou tinent metge provisional de la Tercera Demarcació Sanitària de Barcelona. Quan acabà la guerra fou processat i durament sancionat.

Llicenciat a Barcelona el 1905. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya. Fou processat i sancionat al final de la Guerra Civil.

Llicenciat a Barcelona el 1926 i doctorat a la Universitat Central de Madrid el 1931, en l'especialitat de Cirurgia. Era membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. Quan acabà la Guerra Civil fou sancionat pel Col·legi de Metges de Barcelona.

Pediatre. Llicenciat a Barcelona el 1920. Treballà en el servei de F. Gallart Monés. Fou director de la Clínica Infantil de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau des de 1921. Va ser professor lliure de Pediatria de 1934 al 1939 incorporat des de la seva càtedra numerària de Pediatria a Salamanca guanyada el 1932. Fou membre la primera junta de la Societat Catalana de Pediatria i el seu president entre 1935 i 1936.
El 1940 fou inhabilitat per càrrecs directius i de confiança, però el 1941 presentava recurs i aconseguia reobrir el cas, es va reincorporar al cap d'un temps a la càtedra de Pediatria a Cadis, després a Navarra, però no li van permetre tornar a Barcelona. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1970).

Metge cirurgià. Llicenciat a Barcelona el 1929, doctorat a Madrid el 1941. Va ser cap de Cirurgia Vascular, i en particular cap d'investigació de malalties de la circulació sanguínia de les cames. Fou professor ajudant de Terapèutica Quirúrgica entre 1934 i 1939, i encarregat del curs d'Anatomia Patològica el curs 1938-39. Durant la Guerra Civil fou cap de servei a l'Institut Policlínic o Clínica Plató i capità metge provisional d'Aviació. Després de la guerra va ser apartat de la docència i féu la seva obra principalment a l'Institut Policlínic o Clínica Plató. El 1949 va fundar i dirigir la revista Angiología, una de les primeres revistes en el món especialitzada en aquest tema. Va reincorporar-se a la docència com a ajudant de classes pràctiques el curs 1950-51. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1962).

Llicenciat a Barcelona el 1932, exercia a Granollers. Durant la Guerra Civil fou major metge provisional en el 21è Cos de l'Exèrcit. Quan va finalitzar la guerra fou condemnat a la inhabilitació professional perpètua.

Llicenciat a Barcelona el 1889. Es destacà pel seu interès en qüestions socials i per la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya. Fou diputat i també president del Col·legi de Metges, càrrec del qual fou destituït pel govern del General Primo de Rivera el 1927. Quan va finalitzar la Guerra Civil fou empresonat fins el 1940, i a més fou inhabilitat professionalment per 3 anys.

Llicenciat a Barcelona el 1933, va fer estudis de postgrau a Alemània, Suïssa i França, es va especialitzar en Anàlisis Clíniques. Quan començà la Guerra Civil fou nomenat assessor de farmàcia per la Generalitat de Catalunya, després fou major metge provisional a l'Exèrcit de Llevant. Quan acabà la guerra fou empresonat fins el 1945, després es dedicà a fer anàlisis clíniques a Barcelona fins el 1980.

Llicenciat en medicina per la Universitat de Saragossa el 1925, any en què ingressà a la Sanitat Militar. Quan començà la Guerra Civil fou ascendit a major metge i destinat a l'Hospital d'Evacuació de l'Exèrcit de l'Est.

Llicenciat a Barcelona entre el 1927 i el 1934, però no va obtenir el títol fins el 1940. Quan va començar la Guerra Civil es féu voluntari de les files republicanes i després fou destinat com a capità metge provisional a l'Agrupació d'Hospitals de Barcelona. Quan va acabar la guerra fou processat i sancionat.

Llicenciat a Barcelona el 1934. Durant la Guerra Civil fou capità metge provisional en la 144 Brigada Mixta i la 44 Divisió. Quan acabà la guerra fou condemnat a 30 anys de presó i inhabilitació professional, però va poder sortir als 4 anys i es va doctorar a Madrid el 1947.

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1935, però no va rebre el títol fins el 1940. Va ingressar a la Sanitat Militar el 1935. En esclatar la Guerra Civil fou ascendit a capità metge i destinat al Tercer Centro de Instrucción y Reclutamiento de Sanidad.

Metge internista. Llicenciat a Barcelona el 1928. Va treballar uns anys al servei de la clínica de l’Ángel Antonio Ferrer Cagigal. Fou professor auxiliar temporal de Patologia Mèdica i Clínica des de 1930, i auxiliar temporal de Clínica Mèdica entre 1934 i 1937 de la Universitat de Barcelona Autònoma.
Fou suspès de feina i sou pel rectorat, en compliment de les sancions establertes pels funcionaris que no s’havien incorporat al seu lloc. 
Va marxar a Sant Sebastià, on exercí com a metge des de 1937. Després de la Guerra Civil va treballar com a metge internista a l’àmbit privat.

Cirurgià. Llicenciat a Barcelona el 1923 i doctorat a Madrid el 1948. Es va formar com a cirurgià amb el Manuel Corachan a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i va ser nomenat professor ajudant lliure de Clínica Quirúrgica el 1934 de la Universitat de Barcelona Autònoma. Fou cessat el 1939.
Després de la Guerra Civil va continuar treballant a l’Institut Corachan i, des de 1946, en fou el director, a més va dirigir el Servei de Cirurgia de l’Hospital de Santa Creu i de Sant Pau a partir de 1950.

Llicenciat a Barcelona el 1898. Fou director de l'Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil. Quan va acabar el conflicte fou empresonat.

Cirurgià. Llicenciat a Barcelona el 1929 i aprovà el doctorat a Madrid el 1932. Va ser professor auxiliar temporal d'Anatomia Descriptiva i Topografia entre 1931 i 1935 i, a partir del 1935, professor encarregat del curs d'Anatomia. Durant la guerra fou destinat a l'Hospital Militar de Vallcarca. Fou sancionat, però el 1937 es rectificava i es deixava sense efecte la separació del servei. Va ser mobilitzat i destinat als hospitals de Sang de Sarinyena i al de Vallcarca de Barcelona. L'Auditoria de Guerra de la Quarta Regió Militar el va tenir empresonat fins el desembre de 1939, se'l va alliberar el febrer de 1940, es va remetre el seu expedient al Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona. El mateix any va sol·licitar la reincorporació però fou acusat de separatista, d'alegrar-se de les destitucions de professors antirepublicans, de celebrar els èxits militars republicans, d'inventar rumors, de servir com a metge militar, ell negà aquestes acusacions al·legant que també l'havien sancionat el 1937, però tan aquesta vegada, com l'any següent quan ho intentà una altra vegada, el Ministeri el va incapacitar per càrrecs públics docents, durant sis anys.

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1910, l'any següent ingressà a la Sanitat Militar i es doctorà Madrid el 1912. Era comandant metge de l'Hospital Militar de Barcelona, el 1936 fou ascendit a tinent coronel metge i prestà servei a l'Hospital Militar Base de Barcelona; fou separat del exèrcit i morí a Barcelona.

Llicenciat a Barcelona el 1932. Quan acabà la guerra fou condemnat a la inhabilitació perpètua per l'exercici professional a Barcelona.

Cirurgià. Va ser nomenat professor ajudant lliure de Clínica Quirúrgica el 1934.

Llicenciat a Barcelona el 1891. Quan va acabar la Guerra Civil fou condemnat a la inhabilitació professional perpètua al Prat de Llobregat.

Cirurgià. Llicenciat a Barcelona el 1917. Professor ajudant lliure de Clínica Quirúrgica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau del Enric Ribas i Ribas, el 1934.

Cirurgià. Llicenciat a Barcelona el 1921 i doctorat a Madrid el 1923. Fou cirurgià de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va ser nomenat professor ajudant lliure de Clínica Quirúrgica el 1934, fou cessat el 1939.

Neuròleg i psiquiatre. Llicenciat el 1915 i doctorat el 1918. Professor agregat temporal de Neurologia de la Universitat de Barcelona Autònoma entre 1933 i 1936, i nomenat extraordinari a partir de 1936. Fou també director de l’Institut Municipal de Neurologia.
Des de molt jove es va especialitzar en l’estudi de la Patologia Neurològica i Psiquiàtrica. Fou un dels impulsors de la Revista Mèdica de Barcelona, que del 1924 fins a la Guerra Civil va tenir una gran importància dins de la medicina catalana. 
Després de la guerra fou empresonat un temps per les seves idees democràtiques i republicanes. Va dirigir l’Institut Neurològic Municipal i des de l’any 1956 fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. La seva obra com a neuròleg fou molt extensa i fou un dels principals impulsors de la seva especialitat.

Llicenciat a Barcelona el 1931. Durant la Guerra Civil fou interventor de la distribució dels cotxes per l'ús dels metges. Quan va acabar la guerra fou condemnat a la inhabilitació professional durant 5 anys.

Ingressà a la Sanitat Militar el 1921 i es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1925. Iniciada la Guerra Civil fou ascendit a major metge i destinat a l'Hospital Militar Base de Girona.

Llicenciat a Barcelona el 1935. Quan va començar la Guerra Civil fou nomenat delegat del Consell de Sanitat de Guerra en representació de la Unió General de Treballadors (UGT) per la Generalitat de Catalunya, després fou major metge provisional al 22è Cos de l'Exèrcit. Quan va acabar la guerra fou processat i condemnat a 30 anys de presó, dels quals va complir 3, després treballà com a uròleg.

Llicenciat a Barcelona el 1915. Exercia a Santa Coloma de Farners. Quan es va produir la sublevació militar, la Generalitat de Catalunya el va nomenar membre del Consell de Sanitat de Guerra en representació de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va dimitir el juliol del 1937 en protesta per la repressió contra la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i va desaparèixer de la vida pública.

Pediatre. Llicenciat el 1925 i doctorat a Madrid el 1928. Va visitar diversos centres pediàtrics de Paris, Montpellier i Zurich i fou professor ajudant de Pediatria des de 1934 a la Universitat de Barcelona Autònoma.
Fou mobilitzat arran de la batalla de l’Ebre, i acabà en un camp de presoners franquista.
El 1939 era cessat sense cap dret. Però el 1940 l’Ajuntament li notificava que era readmès sense sancions.
El 1944 va tornar a l’Assistència Mèdica Municipal i el 1946 fou nomenat cap de Pediatria a l’Hospital del Mar.

Digestòleg. Llicenciat a Barcelona el 1931 i doctorat a la Universitat Central de Madrid el 1934. Professor ajudant de Patologia Mèdica del 1928 al 1933, a partir d'aquest any va ser nomenat professor ajudant de Clínica Mèdica, adscrit a l'Hospital Clínic, on es va dedicar més a la Patologia digestiva, essent autor d'un text sobre icterícies. El 1939, acabada la guerra, fou expulsat de la Facultat. Malgrat tot, es va dedicar a la Patologia digestiva de manera privada.

Estudià medicina a València on es llicencià el 1905 i es doctorà a Madrid el 1906. Féu oposicions a metge de marina i va estar un temps a Cartagena i altres destins. Va ampliar estudis de bacteriologia a París, Berlín i Brussel·les. El 1913 va obtenir la càtedra de Sevilla, on va estar fins el 1918 que va guanyar la càtedra d'Higiene i Sanitat a Barcelona. A més també fou degà de Medicina entre 1934 i 1936 substituint a Joaquim Trias i Pujol. El 1936 va ser detingut pels milicians, però la intervenció de Pere Bosch Gimpera l'alliberà i seguí amb la càtedra. El 1939, acabada la guerra, fou depurat, apartat de la càtedra i traslladat a la Universitat de Granada. Després Saragossa, i finalment quan es jubilà el 1953 tornà a viure a Barcelona.

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1927, el mateix any ingressà a la Sanitat Militar. En esclatar la Guerra Civil fou ascendit a major metge i destinat al Parc Central de Sanitat Militar.

Metge tisiòleg, especialista en tuberculosi. Llicenciat a Barcelona el 1917. Va ser professor ajudant de Tisiologia a partir de 1934 a la Universitat de Barcelona Autònoma, i també va ajudar Lluís Sayé i Sempere a dirigir el dispensari central de la lluita antituberculosa del carrer Radas de Barcelona.

Metge uròleg. Llicenciat a Barcelona el 1924 i doctorat a Madrid el mateix any. Fou professor ajudant d'Urologia des de 1934 a la Universitat de Barcelona Autònoma, cessat el 1939. Va escriure obres sobre urologia, especialitzat en cirurgia de pròstata. Va tornar a exercir com ajudant a la Universitat, com a mínim el curs 1954-55.

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1900, ingressà a la Sanitat Militar el 1932. Quan començà la Guerra Civil fou ascendit a tinent metge i destinat a l'Hospital Militar de Barcelona.

Llicenciat a Barcelona el 1907. Durant la Guerra Civil fou membre del Comitè Antifeixista del Col·legi de Metges. Quan va acabar la guerra fou sancionat per la seva destacada actuació com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Llicenciat a Barcelona el 1910 i doctorat a Madrid el 1920. Fou un dels promotors de la Mutual Mèdica de Catalunya, membre de la Unió General de Treballadors (UGT) i de la Lliga de Catalunya. Quan va acabar la Guerra Civil fou empresonat, i condemnat a 5 anys de presó a més de la inhabilitació professional per 6 anys, va morir poc després de complir al condemna.

Llicenciat a Barcelona el 1916 i doctorat el 1918 amb una tesi sobre les proves serològiques pel diagnòstic de la sífilis. Professor ajudant de la càtedra de Clínica de Patologia Quirúrgica  de la Facultat de Medicina del 1916-17. Va ser nomenat professor ajudant d’Higiene i Sanitat el 1933 i va pertànyer a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat. A més, era catedràtic d’Higiene Industrial a l’Escola del Treball de Terrassa des de 1931.
Fou empresonat després de la guerra i perseguit per les seves idees lliberals. El 1941 fou confirmat en el càrrec com a professor de l’Escola Superior del Treball. Pel que fa a la seva depuració al Col·legi de Metges de Barcelona, hi va haver enfrontaments, entre defensors i detractors però finalment com a antic dirigent del Sindicat de Metges es va sobreseure sense sanció.
Fou membre de la Reial Acadèmia de les Medicina de Catalunya des de  1948.

Llicenciat a Barcelona el 1932. Quan va acabar la Guerra Civil fou condemnat a inhabilitació per l'exercici professional a Rubí.

Metge otorinolaringòleg. Llicenciat a Barcelona el 1903 i es doctorà a Madrid l’any següent. Amplià estudis a Berlín i a París. Membre de la Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya des de 1923. Va ser professor auxiliar temporal d’Otorinolaringologia des de 1930, i des de 1938 encarregat de la mateixa càtedra per vacant. Va dirigir l’Hospital Policlínic de Carabiners des de 1938. El 1939 va presentar la instància per iniciar el procés depurador. Però la Falange el va qualificar de catalanista i l’acusà de no haver-se passat al bàndol nacional quan va poder. Un segon informe de la Falange suavitzava les acusacions, però finalment el 1941, el Ministeri aprovà la inhabilitació per fer oposicions i ocupar càrrecs docent, durant 6 anys.

Llicenciat a Barcelona el 1927 i doctorat a Madrid. Treballà com a tècnic del Laboratori Municipal de Barcelona. El 1934 fou nomenat professor ajudant de Microbiologia i Parasitologia a la Universitat de Barcelona Autònoma. Era familiar d'August Pi Sunyer i precisament per aquesta causa fou perseguit al final de la Guerra Civil, fou cessat el 1939.

Metge internista. Llicenciat a Barcelona el 1927 completà els estudis de doctorat a Madrid Va ser nomenat professor ajudant de Propedèutica Clínica el 1934 i va representar als ajudants i auxiliars de Medicina a la Junta Universitària el 1938. Es va especialitzar en la Patologia respiratòria, particularment l'asma. Expedientat i depurat va tornar a exercir com ajudant de classes pràctiques de Patologia i Clínica Mèdica de 1960 a 1966, però poblament ja ho feia des de 1950.

Llicenciada a Barcelona el 1925. Quan va començar la Guerra Civil formà part del Comitè Antifeixista que dirigia el Col·legi de Metges de Barcelona i també va contribuir a l'organització dels hospitals i la Sanitat Republicana en el front d'Aragó. Quan va acabar la guerra fou inhabilitada professionalment.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1928. El professor Francesc Esquerdo el va nomenar ajudant de càtedra i el seu substitut a les classes de Medicina Interna de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la Universitat de Barcelona Autònoma. Va ser nomenat professor ajudant lliure de Clínica  Mèdica el 1934. Vice-president de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Va practicar la medicina a Avinyó i a Monistrol del Calders fins que s’instal·là a Gràcia.
Va ajudar a salvar el monestir de Montserrat durant els primers dies de la Guerra Civil, després es va amagar a Barcelona. Fou mobilitzat en un cos de sanitat com a capità metge al front, després d’acollir-se a l’amnistia del maig de 1938, fins al final de la Guerra.
El 1942 s’ordenà capellà i deixà la medicina. Es convertir en el vicari de Sant Esteve Sesrovires. Fundà el Sanatori Mercè i participà en projectes de beneficència. El 1971 es començà el procés de beatificació. El 1973 es va publicar el seu Diari de Guerra.

Endocrinòleg. Llicenciat a Barcelona el 1925 i doctorat a Madrid el 1926. Quan es va produir la sublevació militar era membre del Comitè Antifeixista del Col·legi de Metges. Quan va acabar la Guerra Civil es va haver d'amagar un temps finalment fou sancionat.

Llicenciat a Barcelona el 1920. Era pediatre de l'Hospital de Nens Pobres. Durant la Guerra Civil fou delegat de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan va finalitzar la guerra fou inhabilitat per ocupar càrrecs de confiança i directius.

Metge ginecòleg. Llicenciat a Barcelona el 1896 i doctorat a Madrid el 1900. Es formà com a ginecòleg amb el Dr. Miquel Àngel Fargas i va ocupà la seva càtedra temporalment. Va ser nomenat professor auxiliar numerari de Ginecologia el 1910, encarregat interinament de la càtedra de Ginecologia el 1934, i després va seguir com a auxiliar. El 1932 fou el cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Malgrat ser un home conservador el 1940 se’l va apartar dels seus càrrecs a la universitat i l’hospital. Va presentar recurs i el 1945, un any després de jubilar-se, es va canviar la sanció per inhabilitació per l’exercici de càrrecs directius i de confiança. Va morir el 1963, a la ratlla de noranta anys.

Pediatre. Llicenciat en medicina 1919 a Barcelona i doctorat a Madrid, va ampliar estudis a París, Viena i Suïssa.
Des de 1927 fou redactor dels Annals de Medicina i va publicar una Bibliografia Médica Catalana (1907-1931). 
El 1934 fou nomenat professor auxiliar de Pediatria, també fou professor i secretari a l’Escola d’Infermeria de la Generalitat, i des de 1938 director de la Maternitat. El 1936 era professor de puericultura. Fou el primer redactor del Butlletí de l’Agrupament (es fundà com un agrupament d’estudiants dins de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya).
El 1941 el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona  el va multar per antecedents separatistes, se l’acusava d’haver estat afiliat a Acció Catalana i haver ocupat diversos càrrecs, com Director de Higiene infantil i Secretari del Segell Pro-infància, a més també d’haver impartit conferències de caire separatista, i haver escrit un article sobre les excel·lències de la Universitat de Barcelona Autònoma. 
Fins a la seva mort, el 1977, es dedicà a recollir la bibliografia mèdica en català.

Cirurgià. Va iniciar els estudis a Sevilla però es llicencià a Barcelona el 1930, obtenint el doctorat a Madrid el 1933. Va ser professor ajudant de Clínica  Quirúrgica  des de 1934 (nomenament per 5 anys).
Cirurgià del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic i metge ajudant de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El començament de la Guerra Civil fou nomenat tinent metge provisional. 
Després del guerra fou cessat de la Universitat i expulsat de l’Hospital Clínic.

Graduat en medicina per la Universitat Central de Madrid, va ingressar a la Sanitat Militar el 1909. Iniciada la Guerra Civil fou ascendit a tinent coronel metge i destinat a l'Institut de Higiene Militar. Segons Francisco Guerra, va restar en una situació anomenada com a "disponible forzoso".

Bacteriòleg. Llicenciat amb honors a Barcelona el 1928 i doctorat el 1930. Va ser professor ajudant de Microbiologia el 1934 (nomenament per 5 anys). Professor per oposició a l’Hospital d’Infeccions de l’Ajuntament i professor agregat de l’Institut Municipal d’Higiene de Madrid.
El 1939-1940, la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona l’inhabilità porfessionalment a perpetuïtat en tot el territori espanyol, a més la impossibilitat d’ocupar càrrecs en qualsevol branca de la medicina, a donar conferències o escriure, entre d’altres. En els anys següents la Junta Superior de Médicos va anar atenuant la condemna deixant-li exercir fora de la província de Barcelona.
Temps després el Tribunal per la Represión de la Masonería y el Comunismo va decidir dictaminar que les acusacions eren falses. Després d’insistir en el Col·legi de Metges de Barcelona finalment fou readmès, perdent però, l’antiguitat, perquè encara estava pendent de l’acusació de “criminal de Guerra”. El 1960 el Ministerio del Interiorva declarar que no s’havien pogut provar les acusacions, per tant li van retornar els seus drets cívics.

Ingressà a la Sanitat Militar el 1919 i es llicencià en medicina a la Universitat Central de Madrid el 1920. En esclatar la Guerra Civil fou ascendit a capità metge i destinat al Tribunal Médico del Ejército del Centro.

Pediatre. Llicenciat a Saragossa el 1918. Va fer estudis de postgrau a París, d’on tornà per doctorar-se a Madrid el 1922. Va guanyar la càtedra de Pediatre, primer a Valladolid i després a Barcelona, el 1933. Fou membre de la Junta Executiva de la Facultat entre 1935 i 1937, i secretari des del desembre de 1934 fins al febrer de 1936.
Durant la Guerra Civil va dirigir l’Hospital Clínic. Després de la guerra va ser foragitat de la càtedra i de l’hospital i fou empresonat durant dos anys. Se li va obrir un procés militar el 1939, sota les acusacions de militar a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i haver marxat al front voluntàriament, entre d’altres coses. El 1940 elTribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona va continuar el procés i se’l condemnà a pagar una multa, finalment fou indultat el 1960. 
Pel què fa la universitat s’hi va mantenir provisionalment fins el gener de 1940, quan se l’acusà de diverses coses tant en la seva vida acadèmica com política i personal, finalment el Ministeri el decretà de baixa definitiva el desembre de 1940, l’any següent se’l va amonestar i inhabilitar durant 10 anys per poder ocupar càrrecs directius de confiança en organitzacions o en corporacions de caràcter mèdic o sanitari, malgrat presentar recurs el 1943 no va recuperar la càtedra fins el 1964, però a Saragossa.

Llicenciat a Barcelona el 1932. Era un membre destacat de la Lliga de Catalunya. Quan va acabar la Guerra Civil fou processat i sancionat, malgrat tot es va poder doctorar a Madrid el 1940.

Llicenciat a Barcelona el 1920, es doctorà a Madrid el 1939 amb una Tesi doctoral sobre l’Anatomia de la Vena Porta. Fou professor auxiliar d’Anatomia a Barcelona del 1929 al 1934 i catedràtic a la Universitat de Santiago de Compostela el 1934. Fou cessat a Galícia el 1936, i reposat el 1940, però alhora fou sancionat a Catalunya. Anys després exerciria com a metge municipal de Barcelona.