L’esclat de la guerra trasbalsà la societat i alterà la vida quotidiana. La vida de la Facultat de Medicina, com ha palesat Jacint Corbella, es va anar afeblint fins al col·lapse final al febrer de 1939. Les actes de la vida universitària a la facultat mostren el desgavell: marxa d’estudiants i de professors, aturada i arrencada de cursos, etc. En contrast, els hospitals barcelonins que tenien des del 1933 un caràcter universitari no deixaren de treballar.

Els metges, professors universitaris, que encapçalaren el projecte de transformació de la universitat i que van treballar sense descans des del trànsit al segle xx, estaven guiats per una clara vocació de servei a la societat catalana. Durant aquest període contribuïren a la construcció de la seva pròpia identitat com a professionals de la medicina catalana i deixaren gravades les petges que anys més tard reprengueren els seus deixebles, aquells joves professors foragitats de la universitat. Totes les notícies històriques disponibles sobre els protagonistes de la transformació de l’ensenyament de la medicina assenyalen valors fonamentals: treball i honestedat, esforç i abrandament, il·lusió i optimisme. Tot recordant Joaquim Trias, en Lluís Sayé exigia que “hem de fer reviure els grans valors per a exemple de les noves generacions”.